Si el propi títol, de manera gairebé anecdòtica, sembla directament pensat per a l’actual temporada d’estiu, també les pintures i els dibuixos que componen la instal·lació s’adapten al temps i a l’espai, no tan sols en el sentit més literal de lectura de l’entorn, sinó també de forma conceptual: cinquanta dibuixos sobre paper translúcid de nou moviments en seqüència d’una figura femenina captada en l’acció de regar, pengen del sostre de la galeria. Aquests dibuixos funcionen alhora com a pantalla múltiple i com a recorregut cap a un mural de tarongers pintat directament sobre les parets. De nou l’anècdota, gairebé com un gest de complicitat, emfatitza la noció de temps, ja que quan l’artista va visitar per primer cop l’espai, les taronges hivernals penjaven encara dels arbres de la Plaça Prim.