15.03 - 04.04.2007

“(…) Anna y el lobo sorgeix de la recuperació, per via d’una mistificació del record més afectiu a la vida d’un artista, d’una Absència.

Allò va ser. Ara bé, si allò va ser no obeeix tant a una revisió del passat sentimental com una activació des del present, i on els sons creats per l’ocasió -una música del Temps sense tems, un continuum de melodies irreconeixibles que recuperen l’ahir des de l’avui- puntuen la filmació d’un pare jugant amb la seva filla petita.

Però on Anna y el lobo se’ns apareix com una revisitació del passat, Drama al 10%, grup de 33 autorretrats, és una exaltació del present –dels successius presents- que pronostiquen un temps que vindrà, un futur imperfecte, una massacre biològica en efecte.

Molt hi ha en aquesta sèrie del desig de redefinició del caràcter i de la dimensió d’allò èpic. Volem dir: el caràcter laic i desvalgut, propi del present, de la manifestació èpica, i que accepta el repte de crear unes imatges sense cap mena d’ ideologia (sense moralisme) però sí susceptible d’ iniciar una nova aproximació al pur autorretrat en el temps a través de la fantasia i del mite del petit text.(...)